La Diatònica. Associació d'Acordionistes dels Països Catalans

Ja ben entrat l’estiu, és quasi obligat fer una sortida de cargols nyigo-nyigo d’alçada. Ens plantegem tot un repte: fer sonar els nostres estimats acordions a dalt del cim del Puigmal.

El Puigmal és una de les muntanyes mítiques de l’excursionisme català. Amb els 2913m d’alçada és el cim més alt de la província de Girona. Es troba situat entre la comarca del Ripollès i la Cerdanya francesa. Cap allà ens anem!

La sortida al Puigmal té l’avantatge que es pot fer sencerament en transport ferroviari, la qualcosa li dóna un sentit encara molt més bucòlic. D’altra banda, encara que es podria fer perfectament en una sola etapa, ens ho prenem amb calma i decidim passar la nit al peu de la muntanya, a Núria, així aquesta sortida es converteix en la primera sortida de cargols nyigo-nyigo de dos dies.

Donat que el plantejament de fer-ho en dos dies ho permet, en aquesta ocasió els vallesans integrants de l’expedició ens anem trobant al llarg del dia del dissabte aquí i allà. Al matí, ben carregats amb acordions, motxilles, sacs de dormir i tendes, agafem el tren a l’estació de Canovelles la Viki, l’Enric, la Marta B., l’Assumpta i jo, direcció Ribes de Freser. Al vagó coincidim amb un parell de grups d’escoltes.

Ens trobem que l’estat s’ha decidit d’una vegada a fer algunes obres d’arrenjament a la via; el tram des de Ripoll a Ribes de Freser l’haurem de fer per carretera. A l’estació de Ripoll hem quedat amb la Xerric, que s’ha estimat més venir en cotxe fins a allà amb la seva germana i una amiga.

Quan ens pugem al tren cremallera a Ribes de Freser, a l’ambient ja comença a respirar-se una clara sensació de muntanya. Ja estem a prop! Finalment el tren cremallera s’atura a l’estació del Santuari de Núria cap el migdia. Poc després ja estem ben instal·lats a la zona d’acampada. Sense dir res -no cal- l’un i l’altre comencem a treure els instruments i desseguida la festa està muntada!!!

Havent dinat ens enfilem amb el telecabina fins al turó de l’alberg del Pic de l’Àliga i, com no podia ser d’una altra manera, amb un magnífic escenari de muntanyes de fons fem el nostre petit concert-café de la tarda. 

Ja al vespre, s’afegeixen al grup la Marta Català i el Gerard. ampoc s’ho han volgut perdre la germana de la Xerric i la seva amiga.

Quan cau la nit, tot i ser ple estiu, la fresca comença a fer-se notar. De mica en mica els altres excursionistes que hi han acampats comencen a desaparèixer en l’interior de les seves tendes. El silenci s’apodera del campament. Però els cargols de la Vallesana no en tenim prou i prudentment ens allunyem, acordió a l’esquena.

El primer intent de treure els acordions no és molt afortunat. Al fer sonar les primeres notes, de cop, un enorme gos, se’ns tira a sobre bordant d’una manera irritable. Deixem de tocar i el gos es calla; tornem a tocar i el gos hi torna. No hi ha manera!!!

Per fi aconseguim despistar-lo, tot i que no ha estat gens fàcil. Sense pretendreu ens trobem a l’estació, a aquestes hores abandonada, del cremallera. Un lloc ideal! Desenfudem de nou i... a tocar. Ara si!!! 

Contents d’haver complert el nostre objectiu emprenem la tornada. A baix, al campament, ens esperen la resta de cargols...

Localització