Cargols Nyigo-nyigo al Cap de Creus (0m) - 11 Març 2M7
Dg, 11/03/2007 - 00:00 — Viktor Villarraso
Data:
Diumenge, Març 11, 2007 - 10:00
Mentre no arriba la primera caloreta que ens portarà la primavera, els nyigo-nyigo ens anem a fer sonar els nostres acordions entre els formidables penya-segats del Cap de Creus.
Sortim des de l’estació del tren de Granollers. Des d’allà ens espera un trajecte de dues hores en cotxe que, després de fer una paradeta per acabar de desenganxar les parpelles amb un cafè ben carregat, ens durà directament fins el far del Cap de Creus. Els cargols més matiners de l’any hem estat la Xerric, la Cèlia, el Victor acompanyat de la seva encantadora mare, la Viki, l’Enric, l’Assumpta i jo mateix.
Allà ens carreguem a l’esquena els nostres inseparables acordions i ens endinsem a peu per un camí que ens portarà fins a on la terra ens permeti penetrar en el mar. El paisatge es veritablement sorprenent; de seguida ens veiem envoltats de nombroses roques de capricioses formes dibuixades per la Tramuntana. Un escenari que de ben segur va nodrir d’inspiració a un dels més grans artistes de casa nostra: Dalí. Per uns instants, tenim la sensació de formar part del seu petit mon surrealista.
A banda i banda, apareixen enormes ones trencant contra les roques, en un continu i eixordador espetec. De fons, el xixiueig del incansable vent del nord i el cant trencat d’alguna gavina solitària.
Tot d’una ens trobem que el mar ja no ens deixa avançar més. Hem arribat al final -i principi- del camí. Un punt simbòlic, definit amb dues marques concèntriques amb pintura blanca i vermella. Estem just en un dels extrems del GR11. Aquest sender de gran recorregut uneix les aigües mediterrànies i les cantàbriques, en una travessa pels Pirineus. L’altre extrem es troba a Cabo Higuer d’Hondarribia (Gipuzkoa), 788 quilòmetres més enllà!
Baixem fins a tocar l’aigua. Hi ha qui es queda amb la mirada perduda en l’horitzó...
No triguem en agafar els acordions que ja ens reclamen. Els fem sonar, portant la música de La Vallesana fins a un altre racó emblemàtic del nostre país, tot passejant una estona per les melodies clàssiques del nostre repertori.
De sobte, empesos per una força salvatge, potser embogits pel incansable vent que no cessa, ens posem dempeus interpretant cadascú allò que li dicta el seu interior més profund. Melodies completament dissonants es confonen entre el so implacable de les ones trencant a les roques. Uns instants de petita histèria col·lectiva.
Desfogats, ens carreguem de nou els acordions a les esquenes i nyigo-nyigo ens entornem satisfets per la nova fita aconseguida.
Encara impregnats d’un xic de surrealisme, ens anem a dinar a Portlligat. Com sempre, fem un àpat compartit; l’un ha portat truita de patates, l’altre truita d’alls tendres, pit de pollastre arrebossat, escalivada i, és clar, no ha faltat el pa.
...encara que ningú va gosar de posar-se’l al cap!
Localització
Cap de Creus
Països Catalans
- blog de Viktor Villarraso
- Inicieu sessió per enviar comentaris
Localització
Javascript is required to view this map.